La màgia del Nadal

La màgia del Nadal.

 

El Nadal és temps de màgia. Malauradament aquesta màgia s’ha convertit en un banal i vulgar objecte de consum. La màgia del Nadal es limita a la possibilitat que et toqui la loteria, a edulcorar les nostres intencions, com si guarníssim un arbre de Nadal o a emplenar de llumetes tentinejant  les finestres de casa nostra. El Nadal és la festa del consum; el relat que supera fronteres i cultures i importa d’altres latituds el pare Noel, l’arbre nadalenc i la necessitat de comprar i estimar.

Hem tancar el geni a dins d’una ampolla. Hem embotellat la màgia de la mateixa manera que ho embotellem tot. Li hem tret l’ànima, perquè hem deixat de projectar la nostra ànima en la mirada de la innocència i de la fe. I tot i amb això davant de les incerteses i dels atzucacs que ens planteja la vida necessitem de la màgia, del misteri; necessitem que la fe ens il·lumini per arribar als llocs on la medicina en particular i les ciències en general, encara no poden arribar. Què ens queda, quan estem sols, quan estem malalts de gravetat, quan hem d’afrontar una situació dolorosa, si no és el miracle de creure en una oportunitat, en una possibilitat?

La màgia ens acompanya quan les respostes no són exactament les que hauríem esperat, les previstes; quan es produeix el miracle. La màgia dóna sentit a l’excepcionalitat de la vida.

I en aquesta excepcionalitat el Nadal és un prodigi. El simbolisme que expressa ens ha de portar a creure. A creure que és possible, no tan sols del naixement de Jesús, sinó del meu naixement. El renaixement a la vida. Tornar a ser el nen que neix en un estable, embolcallat amb robes senzilles, alletat pel pit de la mare, protegit per la presència del pare i escalfat pel cos d’un bou i d’una mula. Tornar a enfrontar-se a la por i a la intempèrie. Tornar a passar fred i a tenir gana, Ser adorat pels mags i rebre dels reis d’orient or, encens i mirra.

Sento la veu de la mare a tocar de la meva oïda. Sento les seves paraules: “ Hi havia una vegada, en fa molts i molts anys un...” La màgia de les paraules ens transporta al país de la imaginació. Com un encantador de serps la veu de les paraules treu del cor la bonhomia i el bé que dóna fruit a l’arbre de la nostra vida.

Esdevé en la memòria el record que tots tenim d’un home fort i valent. La seva veu ens posseïa. Junts marxàvem al cor del bosc a cercar el tió de Nadal. Ah! Amb quin sigil respiràvem, amb quina precisió avançàvem un peu i després l’altre. Amb quina expectació els ulls s’obrien entre les branques, mentre ens endinsàvem a l’interior d’un món meravellós i màgic. La guilla parlava, el llop ens donava aquell punt de por imprescindible per estar amatent i alerta. Els ocells ens guiaven. I el sol capbaix enfosquia la tarda, fent que les ombres es convertissin en éssers imaginaris. I de retorn a casa el sortilegi no era haver descobert el misteri, sinó haver-lo fet nostre. Segurament aquesta és una de les cares més belles de la felicitat.

En la ment de cadascú es reprodueix la màgia. Jo transportava el bosc a casa i feia créixer criatures fantàstiques, somnis i il·lusions i extravagàncies meravelloses. Petites figures emmotllades en la molsa, movent-se en una quietud prodigiosa. Pastors caminant amb el ramat. Rius de plata, ponts arquejats, galls de cresta roja...I un raig de llum blanca il·luminant la cova.

Nadal, bon Nadal, sense malmetre ni apropiar-nos del misteri que ens guia cap el futur.

Avui és la nostra veu la qui creix, la que passa de pares a fills, la qui transmet la mateixa màgia. Harry Potter, Ali-Babà, Rinconete y Cortadillo, el Lazarillo de Tormes, Blancaneus, Mary Poppins, ET. Cinquanta mil llegües de viatge submarí, la illa del tresor, Moby Dick. El senyor del anells. Robinson Crusoe...i tants d’altres que somien en nosaltres.

Ús prenc la mà i la màgia de la vida es transmet pel tacte i per l’aire. No cal  parlar, els esperits benvolents, les fades, els follets del bosc, els morts, parlen per nosaltres. Parlen d’una màgia ancestral, d’una nit  bondadosa. Parlen del Nadal com d’una oportunitat meravellosa per estimar més i millor la vida.