13 de maig de 2014.
Visita dels alumnes de segon de
batxillerat de l’Institut Manuel Carrasco i Formiguera de Barcelona.
El model del museu de la frontera
de Portbou: “la recerca d’una consciència”
La consciència és la facultat que tenim les persones
de reconèixer-nos en el què som. L’atribut de la consciència és el discerniment
del bé i del mal.
En el coneixement conscient hi ha implícit un valor
moral que genera un deure, una obligació inexcusable. La moral determina una
llei pròpia. La meva llei, la única que no puc incomplir.
La memòria no és només un arxiu, emmagatzemat en el
cervell, és una facultat plasmàtica, modificable i viva que em permet moure’m
en l’ (a) temporalitat. Exploro el passat, construeixo el present i dissenyo el
futur. La memòria em ve donada per l’herència i per l’aprenentatge. La relació
d’aquests dos elements genera una experiència.
La memòria en els museus és un objecte inert,
desproveït de la seva ànima; un objecte purament contemplatiu, sense
possibilitat d’interaccionar-hi ni establir-hi cap diàleg. Protegida rere el
vidre, aquesta memòria separa i divideix.
El museu de Portbou és un museu obert a la vida, a
les mirades, a les experiències. Un museu que es construeix amb la presència de
cada persona, en la seva capacitat de dialogar-hi. Un museu sense vidres, ni
barreres, ni fronteres que ens impedeixin
anar-hi, tocar-ho o tenir-ho. Aquest és el model del museu de Portbou.
Un model que amb Karavan es reconeix cada dia en la llum, en el vent, en el
mar, en el paisatge contundent de les seves muntanyes i dels penya segats; en
la decadència agònica del poble, en la simbologia que expressa una part del
pensament de Benjamin, en el lloc on va morir.
No cal pagar entrada, ni comprar cap “souvenir”, ni
emportar-se’n cap record. El que un veu és el què experimenta, el que respira.
Aquest espai no enganya, ni reprodueix res, ni amaga.
La seva aura es manifesta en un diàleg entre iguals, donant-li l’oportunitat al viatger que la mirada li
sigui retornada i li parli.
Aquest és el model de museu que hem explicat en la
visita dels alumnes de segon de batxillerat de l’Institut M. Carrasco i
Formiguera. Plegats hem cercat més interrogants que respostes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada