“Walter
Benjamin, 1940”
És un documental dirigit per Jaume Casas i Xavier
Nogue, interpretat per Joan Baró, en el paper de Walter Benjamin i narrat per
Santi Vancells. Aquesta cinta ens ofereix per primera vegada una visió de la
història capaç de relacionar, d’una manera directa i profunda, la vida i l’obra
de Benjamin, amb el territori i el paisatge on va morir.
Aquesta perspectiva inaugura una mirada angular i
polièdrica que ens permet analitzar i valorar el sentit simbòlic que té la mort
de Benjamin, en la mort de l’espai: la frontera de Portbou.
Més enllà dels esdeveniments històrics, que han estat
repetidament ressenyats i mostrats a través del cinema i la literatura, el
documental “Walter Benjamin, 1940”, és la primera
proposta que ens planteja una reflexió que va molt més enllà de la mort, en el
sentit de visionar un Benjamin que a Portbou i amb Portbou transcendeix el
simple episodi d’una mort tràgica. El Benjamin que trobem, s’explica en
Portbou, en la mesura que Portbou s’explica i s’interpreta en el pensament de
Benjamin. Les runes de la història es continuen amuntegant en aquesta frontera
que ha esdevingut un espai abandonat i invisible. Un espai que, tal com
descobreix el documental, fonamenta la profunda il·lusió, el miratge, que ha
falsejat la relació entre el pensament i el indret, convertint-la en una simple
i repetida relació fúnebre.
Dalt el turó del cementiri la bellesa parla i t’interpel·la.
Una vegada contemplada la bellesa, hom percep la sinergia d’un dolor sense nom,
d’un dolor que encara roman pendent de ser fecundat. Aquesta és l’aura d’un
espai que et demana una resposta precisa, a tu; al viatger que ha gosat
traspassar la visibilitat del vidre i descendir al què hi ha a baix, a l’abisme
del penya segat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada