Si has d’emprendre el
viatge cap a ïtaca, posa’t en camí, sense esperar més. Segueix el dictat de la
teva consciència i cerca els qui compartiran amb tu, l’anhel d’aquet viatge. No
vulguis jutjar els èxits pel que aconsegueixis, sinó pel que fas, per la
fortalesa del teu pas. No renunciïs al què ets, ans al contrari deixa la marca
de la teva empremta, perquè així pugui ser contemplada i reconeguda, pels qui
vindran rere teu. No defalleixis i afronta la dificultat amb orgull, car la
teva missió no és aliena ni al sacrifici ni a la lluita per aconseguir que res
t’aturi. Cerca en el fracàs l’aprenentatge, però no t’abatis, ni t’enfonsis,
perquè són molts els qui esperen la teva derrota. Arribar-hi serà la teva fita,
però no t’apressis ni vulguis escurçar els terminis, sigues fidel al pas que et
marquen els Déus i no permetis que els qui desitgen el teu mal, s’apoderin del
teu esforç. No escoltis els cants de sirena que tant varen pertorbar Ulisses i
si és precís desembeina la teva espasa per desemmascarar els fariseus, els hipòcrites
i els traïdors. Itaca t’haurà enriquit i
t’haurà fet gran, encara que siguin molts els qui tinguin interès en negar-ho.
Has perseverat en el teu camí i les paraules que t’expliquen han estat escrites
per la teva mà. El mandat de la teva consciència s’ha complert i t’has fet gran
travessant deserts i mars solitaris i encara que mai arribis a veure el final,
la contemplació del que et manca no podrà cobrir el valor del què has
aconseguit. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada