"Piazza Campo de' Fiori": Giordanno Bruno

Campo de’ Fiori.

La “Piazza Campo de’ Fiori” està situada entre el “Palau Farnese” i el carrer “Corso Vittorio Emanuele II” de Roma. El nom de la plaça prové de l’aspecte que oferia fins el segle XV, quan era un camp ple de flors silvestres. Fou a finals del segle XV, quan es va convertir en una plaça i un mercat. Encara avui tots els matins de dilluns a dissabte, la plaça és un mercat a l’aire lliure, on es venen flors, carn i peix.

 

Durant segles aquesta plaça va ser un dels mercats importants de la ciutat de Roma. Pels voltants s’hi establiren un gran nombre de fondes i hotels. Hi destacava especialment la “La Locanda de la Vacca”, (La Taverna de la Vaca). Però el Campo de’ Fiori, no era només un mercat, sinó que ocasionalment, aquest espai, s’utilitzava també per efectuar algunes execucions. Giordano Bruno, fou cremat en aquesta plaça, acusat d’heretge, el 17 de febrer de l’any 1600.

A la cara nord de la plaça s’hi troba un restaurant que s’anomena “La Carbonara” (La Carbonera), possiblement remembrant les antigues carboneres que venien carbó a la plaça. En La Carbonera serveixen una de les millors pasta de Roma. Des dels finestrals de la Carbonera es veu alçada, enmig de la plaça, l’enigmàtica i pertorbadora estàtua de “Giordano Bruno” Aquest restaurant va ser freqüentat durant molts anys per Carol Woityla; el qui seria el Papa Joan Pau II, va sopar allà, just abans de ser elegit Papa, en el conclau  de l’any 2005. 

El 18 d’abril de 1480, naixia a la ciutat de Roma, la filla il·legítima de Roderic de Borja, el qual arribaria a ser el Papa Alexandre VI. La seva mare Vannozza Cattanei, era la propietària, entre d’altres, de la “Locanda de la Vacca”. Vannozza, nascuda a Roma el 1442, va ser durant molts anys l’amant del cardenal Roderic Borgia. La seva filla Lucrècia Borgia, va esdevenir una peça clau en el joc polític de Itàlia, gràcies a la confiança que li va donar el seu pare i al poder que sota la seva ombra, ella va assolir. El 12 de juny, el seu propi pare, en condició de Papa, va ser qui va oficiar la missa del seu casament a la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Aquest primer casament amb “Giovanni Sforza” va ser declarat nul, l’any 1947, adduint que no s’havia consumat. Mentre es va portar a terme la separació, Lucrècia va ser reclosa en un monestir i la seva única relació amb el món exterior, era a través dels missatges que li enviava el seu pare, mitjançant un tal “Perotto”, Just abans de les noces amb el seu segon marit, va donar llum a Joan de Borja, anomenat el “nen de Roma” . Nombrosos historiadors sostenen fins a tres teories diferents; que era fill d’ella amb el seu germà Cèsar;, fill del seu pare, el Papa Alexandre VI, amb una dona desconeguda o bé que era un fill incestuós de Lucrècia i el seu pare.

El 8 de gener de l’any 1600 el Papa Innocenci IX, va ordenar lliurar a les autoritats seculars a Giordano Bruno. El seu judici, supervisat pel Cardenal Bellarmine, el va considerar culpable d’heretgia i com a tal va ser cremat a la foguera, enmig de la “Piazza Campo de’ Fiori el dia 17 de febrer de l’any 1600.

 

L’any 1999, Joseph Ratzinger, aleshores president de la Congregació per la Doctrina de la Fe, va proposar a la Comissió Teològica Internacional, amb vistes a la celebració del Jubileu de l’any 2000, l’elaboració d’un document anomenat: “Memòria i Reconciliació. La Església i les culpes del passat”. Amb la intenció d’oferir una disculpa per els errors del passat. Un dels errors incomprensibles que encara resta per restituir és la mort a la foguera de Giordanno Bruno.

Una de les aportacions de Giordanno Bruno al món de la filosofia i del pensament va ser justament el seu tractat: L’art de la Memòria.” El principi hermètic de la reflexió de l’Univers, en la ment de l’home esdevé una experiència religiosa, organitzada de tal manera que Giordanno Bruno la converteix en una tècnica màgica i prodigiosa, per copsar el món de les aparences i convertir-lo en un ordenament de imatges significatives. La meta de Giordanno Bruno, era fundar en la psique, mitjançant l’organització d’aquestes imatges significatives, el retorn de l’intelecte a la unitat, perquè l’home és el gran miracle i la seva ment és divina. Per primera vegada la memòria deixa de ser una simple regla mnemotècnica per passar a constituir-se en una mena de veritat creada, de veritat plasmàtica. La memòria no és tan sols una memòria viscuda sinó que també és una memòria imaginada. La memòria deixa de ser una imatge fixa, una estàtua, per passar a ser concebuda com una imatge dinàmica, canviant i transmutable. Giordanno Bruno, lliga l’home amb la divinitat, a través de la memòria, expressant que aquesta és una potència de l’ànima. El món inintel·ligible serà copsat a través de la captació d’imatges significatives.

Giordanno Bruno és un home sensible, imaginatiu, capaç i obert; va ser condemnat a morir a la foguera per tenir una visió de la vida i del món que va modificar, pertorbar i inquietar de tal manera el poder establert i les veritats immutables, que se’ls hi va fer insuportable. Ell va crear la idea, expressada amb la frase: “llibertat filosòfica,  llibertat de pensament” . El dret a somiar, a imaginar, a filosofar. El seu pensament, al contrari del pensament religiós, immòbil i clos, va ser un cant a la lògica, a la raó i al trencament de les fronteres mentals i socials de l’època.

 

Walter Benjamin, comparteix amb Giordanno Bruno, un tarannà i un posicionament de risc, que els hi permeten a tots dos superar les barreres que priven a la humanitat de progressar. Els dos en la lliure defensa del seu pensament varen morir. El sentit transcendent de l’home, expressat en l’espiritualitat del seu pensament, de la seva imaginació i en l’art d’anomenar, el comunica directament amb Déu. Però aquesta religió alliberadora xocava contra els principis d’una església que va condemnar injustament a una persona honesta, bondadosa i sàvia, que encara avui ha estat incapaç de redimir. Mentre tant la Cúria Vaticana i els Papes, han donat mostres d’una perversitat i d’una hipocresia que fa bones les darreres paraules de Giordanno Bruno a la foguera: “ Tremolen més vostès en dictar aquesta sentència que jo en rebre-la.”.

L’estàtua de Giordanno Bruno s’alça poderosa al mig de la “Piazza de Camp de’ Fiori”. La seva presència pertorbadora i fosca ens mira directament als ulls, provocant un sentiment inquietant.