Visita a Portbou, dels Amics del Museu d'Art de Girona, 16 de març de 2013.

Visita dels Amics del Museu d’Art de Girona .

La visita dels Amics del Museu d’Art de Girona, va constituir una bona oportunitat per contemplar la frontera de Portbou, des d’una mirada diferent; una mirada que anava molt més enllà del simple episodi d’una mort. 

El setembre de 1940 va arribar a Portbou, un home envellit, malalt i desesperançat; un home que va cercar el seu últim repòs en aquest lloc. Però, amb el temps, de Portbou en va sorgir un nou Benjamin; un altre Benjamin, extraordinàriament present en la història que l’uneix, inexorablement, amb la frontera de Portbou.

Poder-s’ho mirar des de la perspectiva, no pas del què s’ha mort, sinó del què ha revingut, és més ric i valuós que no insistir, d’una manera repetitiva i estèril, en la remembrança poc reeixida de la pèrdua, de la mort, de l’abandonament o de la incapacitat. Perquè, si alguna cosa li ofereix Benjamin a Portbou, és justament la possibilitat d’honorar la seva mort des de la vida; des d’una vida que ens obliga a ser millors, a treballar més i a conèixer amb precisió el pensament i l’obra de Benjamin; en definitiva el què ens va voler transmetre i ensenyar i que evidentment dignifica no tan sols la seva mort, sinó sobretot la seva vida. 

La presència de Benjamin, a Portbou, per a les persones que encara guarden el mínim de sensibilitat i de consciència, que els éssers humans sempre hem de preservar, es fa sentir en la seva pell, en el seu cor; una presència on la veritat del relat, es converteix en una experiència única; una experiència que en el paisatge real de Portbou, només pot ser compresa, si hom és capaç de narrar-la en primera persona. 

Passejar per Portbou, amb Benjamin, és fer un viatge cap el nostre interior, cap a nosaltres mateixos; cap aquesta part que a vegades resta sola, fosca i oblidada; cap a una part a la què, sovint li costa trobar aliances i complicitats que li permetin no només dialogar, sinó sobretot reafirmar-se en les seves conviccions i en els seus principis. Avui, enmig d’aquesta voràgine de dolor, de sofriment i de violència, retrobar-se amb Benjamin, significa rearmar-nos d’un valor moral i d’una enteresa que ens ha de permetre afrontar amb molta més fortalesa les inquietants preguntes que ens formula la vida. 

Entremig d’aquesta onada incontestable que ens ha impulsat cap a la modernitat i al progrés; que ens arrossega, amb la mateixa força que va arrossegar l’àngel de Benjamin; aquell àngel de la història, atrapat i colgat per les runes, ens cal un punt d’interrupció, per anar a cercar la història de la vida, just en el punt en el què es va començar a perdre. 

La visita a Portbou de les persones que formaven el grup d’Amics del Museu d’Art de Girona, ens va permetre, a tots plegats,  fer-nos un regal, un present: percebre l’aura, la brisa teològica que emana de la veritat dels objectes, de la veritat de les coses, d’allò que ha sabut preservar la seva autenticitat. Passejar per Portbou de la mà de Benjamin, es percebre aquesta aura en nosaltres; en tots aquells que s’acosten a aquest paisatge, no només sense l’ànim de malmetre’l ni posseir-lo, sinó sobretot de comprendre’l.