 |
| l'àngel de la història ens sobrevola |
“Hi ha molta esperança, però no pas per a
nosaltres”
La travessa de Walter Benjamin per la vida està a
punt d’acabar. Enrere queden les darreres muntanyes de Banyuls . El sol
il·lumina a raig les vinyes abandonades i els carrers, encara enrunats de
Portbou, tenen una claror trista i colpidora. L’espera la platja de la mort.
Els seus dits acaricien un mar inaccessible; el somni del viatge a Lisboa s’ha esvaït;
el tren s'ha aturat per sempre en una via morta. No salparà cap vaixell.
El petit turó del cementiri és la seva primera i última pàtria. “No hi ha cap monument de la cultura que no
ho sigui de la barbàrie”.
La travesía de Walter Benjamin por la vida está a punto de terminar. Atrás quedan las últimas montañas de Banyuls. El sol ilumina a chorro las viñas abandonadas y las calles, aún en ruinas de Portbou, tienen una claridad triste y perturbadora. Le espera la playa de la muerte. Sus dedos acarician un mar inaccesible, el sueño del viaje a Lisboa se ha desvanecido; el tren se ha detenido para siempre en la vía muerta. No zarpará ninguna barco. El pequeño cerro del cementerio es su primera y última patria. "No hay ningún monumento de la cultura que no lo sea de la barbarie".
The crossing of Walter Benjamin's life is about to end. Gone are the last mountains of Banyuls. The sun illuminates jet vineyards and abandoned streets, ruined Portbou still have a sad and startling clarity. The beach awaits death. His fingers caress a sea inaccessible dream of a trip to Lisbon is gone, the train stopped in a dead forever. Do not set off any other boat. The small hillside cemetery is your first and last country. "There is no monument of culture that is not of barbarism."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada