Marsella, a 22 de setembre de 1940.
Disposo de molt poc temps, les meves possibilitats
s’estan esgotant. Cap dels intents, algun d’ells desesperat i ridícul, per
poder sortir, ha tingut cap mena d’èxit. Marsella és una immensa ratera que cada
vegada ens constreny i ens oprimeix, sense poder entreveure cap possibilitat de
sortida. La meva situació és especialment greu i les persones que es troben com
jo, aquí a Marsella i Bel-Air , no semblen adonar-se’n.
La última possibilitat d'embarcar-me ha fracassat
Tinc una última oportunitat, arriscada i gairebé impossible.
H. F. m’ha donat l’adreça de la seva dona, que viu a la vora de la frontera
espanyola; potser ella em podrà ajudar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada