Presentació projecte pedagògic estudiants de batxillerat.

El 26 de setembre de l’any 1940, el pensador alemany Walter Benjamin, va morir a Portbou, a l’habitació número 4 de la fonda França. Benjamin, havia arribat a Portbou la tarda abans, amb un grup de sis persones, després de travessar clandestinament, per les muntanyes, la frontera que separa Espanya i França. El mite sobre dimensionat d’aquesta mort ens ha impedit contemplar l’ extraordinària relació, que en el terreny simbòlic, uneix Benjamin i Portbou.

La frontera de Portbou es presenta como una metàfora del pensament de Benjamin. El viatger que arriba a Portbou percep aquesta atmosfera inquietant i pertorbadora, que s’expressa simbòlicament en l’aura que desprèn aquest territori, escassament transformat per la mà de l’home; capaç de retornar la mirada a qui l’interpel•la. La història hi ha contemplat el pas de les dues grans guerres: la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial, però la pregunta que encara resta pendent de ser contestada és la mateixa que es formulava Benjamin: de què serveix el dolor del món?

Portbou entre la decadència i la morbidesa no enganya ni amaga res; ans al contrari és en aquesta mescla real i natural que es configura com un gran museu de la història. Un museu que no roman tancat i mort rere les vitrines i els vidres, sinó que s’alça en la seva pròpia realitat.

Un museu capaç de generar en el viatger una autèntica experiència narrativa, viscuda en primera persona. Passejar per aquesta frontera és un diàleg permanent amb el ferro, amb els cancells que tanquen els vagons, de trens que es dirigeixen cap a túnels obscurs, amplificant encara més la buidesa descomunal de l’estació fronterera d’un Portbou que continua essent final i inici de trajecte. La presència aclaparadora del vent que porta el caos i desferma les ires del déus, la nuesa del mar i aquesta distància pròxima es revela com una atmosfera manifestament “benjaminiana”.

Però la síntesi i la culminació d’aquest diàleg hom la pot experimentar amb tota la seva força en el turó del cementiri, un espai d’una bellesa colpidora que posseeix la màgia d’un intangible, significat en la singular relació de ser un mateix en la universalitat: l’eterna i sublim capacitat de sentir la veritat i de respirar l’aura de la història. El monument construït per D. Karavan, no només reafirma aquesta bondat sinó que en fa del propi espai l’escenari que reflecteix el sentit últim de la història.

Venir a Portbou, visitar els seus espais històrics, suposa submergir-se de ple en la història, experimentar-la en un mateix; donar sentit a les preguntes, les explicacions i les teories que els alumnes estudien en les aules.

Completar l’educació teòrica amb l’experimentació personal pot esdevenir una història determinant i enriquidora per aquells estudiants que tenen l’anhel d’anar una mica més enllà de les seves pròpies fronteres. La frontera de Portbou és un espai proper i a la vegada desconegut, que ofereix al qui la visita una experiència singular.

Els hi recomano explícitament que amplien aquesta informació al blog http://blogwalterbenjamin.blogspot.com i que es posin en contacte amb nosaltres si pensen que és del seu interès fer una visita guiada a la història i al pensament de Walter Benjamin, a Portbou.