La frontera de Portbou espera; ha esperat durant anys, que algú des de fora, fos capaç de construir una història, segurament la seva història. Portbou espera, i aquesta espera, com deia Cesare Pavese, és també fer alguna cosa. És el no fer, el que ha permès que la llarga espera es convertís, també, en alguna cosa. Una esperança indefinida, eterna i inabastable; una esperança que, com en el desert dels tàrtars, no tindrà mai cap forma, perquè en realitat el prodigi de l'oportunitat no és tant el que ha d'arribar de fora, sinó el que hi ha a dins; a dins d'un Portbou, que en el seu espai de frontera reuneix totes les condicions i les qualitats per explicar-se en ell mateix i en la seva pròpia realitat, sense necessitar res que no tingui. És en el seu existir, en el que és i en el que té, que s'explica i es mostra.No li cal anar a cercar a fora, en els altres, la resposta. Els personatges que s'han relacionat amb el devenir històric de Portbou, mai han estat capaços de copsar aquesta realitat, tan sols Karavan, amb la seva obra, va mostrar la capacitat d'explicar-ho al món, però va desisitir de fer-ho amb paraules i va voler que fos el seu monument el que expliqués aquesta veritat. L'itinerari que cercava Benjamin, per copsar l'essencial de l'obra d'art, troba a Portbou un sentit imprescindible.
Oferim les peces d'un trencaclosques, perquè cada ù, cada persona que viatgi a Portbou amb el cor net i la mirada alta, pugui contribuir a construir un museu obert, interpretable, lliure i a l'abast de tothom.
L'escenari de Portbou no té preu, però té un cost, el que cada persona estigui disposada a pagar per contemplar, en paraules de Hanna Arendt, un dels espais més extraordinàriament colpidor i bell, que mai hagués pogut veure..
Dialogo amb Portbou, fidel a la seva aura, i a la idea de Benjamin de mirar la bellesa, sense cap desig d'apropiar-me'n.
Poso al vostre abast l'experiència d'una frontera, que ho té tot; tot per creure i res per esperar. L'àngel de la història, s'hi passeja. Ja no ens cal ningú de fora que vingui a salvar-nos.
S.Vancells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada