Els dos models de pensament occidentals (Pinchas Lapide) poden reduir-se al grec i al jueu. El grec se sintetitza en “una de dues”,  la raó la tinc jo, i per tant tu estàs equivocat. El model jueu, basat en la Bíblia hebrea, planteja un “no solament, sinó també”. Mentre el primer model reprodueix l’exclusió i la separació, i per tant simbòlicament, el pecat, i amb ell, l’expulsió del paradís; en el segon, es planteja un mecanisme integrador dels oposats. Envers l’excloent: jo o tu -conjunció disjuntiva, s’hi anteposa el jo i tu -conjunció copulativa-

No hi ha un color negre que sigui del tot negre ni un blanc que sigui completament blanc. El rabí Löw de Praga, deia que a la vida, no hi ha contraris, sinó dos aspectes diferents de la veritat, o potser hauríem de dir, de la realitat.

La matemàtica és dual, binomial. Un i un fan dos, però, en la interpretació simbòlica, un i un i dos, fan tres. L’exemple és la unió per la procreació: un pare, una mare un fill. Els actes que composen la vida adopten un sentit trinitari: Pare, Fill i Esperit: Fe, Voluntat i Esperança. De la unitat dual passem a la forma tridimensional. L’un es completa en l’altre.

Analitzem tres mites de la Bíblia:

-        Caím i Abel. Són germans. Abel és pastor, Caím  conrea la terra. Un és nòmada, l’altre sedentari. Hi ha un sentit de llibertat/versus propietat, que també trobem a la Torre de babel. (assentament). Què mou a Caím a matar Abel? L’orgull revestit d’enveja. Amaga la debilitat que comporta la necessitat de ser reconegut.

Quina anàlisi podem fer de la violència:

1.- La resposta és visceral i reactiva. Lluny del pensament -acció de pesar/estimar- i de la intel·ligència -entendre/comprendre.

2.- L’acte no resolt el conflicte. Estan lluny de donar sentit a la fraternitat -germans-  aquest error en la identificació del jo (meu-propietat) impedeix contemplar l’altre -igual en la diferència-

 L’orgull és relaciona amb un sentiment de pertinença -ètnica i/o territorial- És un element bàsic en la configuració de la identitat i la identificació-.

3.- El reconeixement passa d’allò que és propi  a allò que no ho és. Jo i l’altre. Sense una fonamentació ètica i moral del propi jo no hi ha reconeixement de l’altre -encara que sigui el meu germà-.

-      La Torre de Babel, parla de l’estancament, de deixar de caminar -evolucionar- cap a Orient, deixa d’orientar-te cap a la llum. S’apropia de la terra i de la identitat de Déu. (de la veritat) Estic per sobre del bé  del mal. Esteu amb mi o contra mi.

-   

L’apòstol Tomàs. Aquesta mirada de la Torre de babel es relaciona amb els límits. Les fronteres actuen com un mecanisme valvular. Sístole/Diàstole. Dono/rebo. Entra/surt. Només puc creure allò que  veig amb els meus ulls i toco amb les meves mans. La resta és ficció.

 

Amagades entre  les males herbes, al fons de la platja gran, tres construccions de pedra   romanen  dempeus  desafiant el pas del temps.  Són  el darrer vestigi de l’ època en  què   els pescadors  utilitzaven  la badia de Portbou  per reguardar-se.  

El voraviu de les finestres encara  conserva  traces  d’aquells verds, blancs i blaus, amb què  repintaven unes barques que avui   han desaparegut per sempre.

A última hora de la tarda, un  gat pren el sol, estirat damunt el mur   d’una d’aquestes barraques. La seva indolència el  distancia dels escassos  banyistes  que neden, indiferents a la  presència  de la història. El silenci  vesteix   les parets descarnades i els teulats  foradats.    La  rehabilitació d’aquestes cabanes   esdevé un gest imprescindible per refer-nos   d’una modernitat que ha traït la nostra    memòria.

 

 VISITAS GUIADAS

A LA FRONTERA DE PORTBOU.

MEMORIA Y EXPERIENCIA.

La historia la escriben los vencedores y la viven los perdedores. No hay memoria sin experiencia y no hay belleza sin dolor. 

Dani Karavan es el responsable que la memoria de esta frontera permanezca viva. No hablamos de una reliquia, sino del sentido auténtico de la historia y de la belleza.

En Portbou, la extraña relación entre belleza y dolor se vive sin interferencias, sin intermediarios. El Memorial Pasajes, el Monumento de Karavan, es un museo abierto a la miradas, a los sentimientos, a lo que uno es capaz de vivir en la intimidad. 

El viento, la luz, el repicar del hierro sobre el hierro, los trenes, los muros de piedra, la luz, la decadencia, la tristeza, el silencio ahogado. 

Vivir la historia para aprender no sólo de los hechos, sino de las emociones. 

 

 

Santi Vancells Gascons.

 

Vaig ser metge titular de Portbou durant quinze anys, i en vaig estar cinc coordinant el Projecte Internacional Benjamin-Portbou. He treballat en l’organització d’esdeveniments relacionats amb aquest projecte  a París, Berlin, Barcelona, Girona i Portbou. Vaig col·laborar amb Dani Karavan per impulsar la Casa Walter Benjamin a Portbou. Durant anys  he guiat- i ho continuo fent-  grups de persones  pel camí que va seguir Benjamin, des   de Banyuls  fins a Portbou. El meu  relat  uneix en una mateixa veu la memòria  de Benjamin, de Portbou i  de Karavan i culmina una dedicació tenaç de molts anys divulgant la relació entre la vila i el filòsof.

***

He sido médico titular de Portbou durante quince años, y estuve cinco coordinando el Proyecto Internacional Benjamin-Portbou. He trabajado en la organización de eventos relacionados con este proyecto en París, Berlín, Barcelona, Girona y Portbou. Colaboré con Dani Karavan para impulsar la Casa Walter Benjamin en Portbou. Durante años he guiado- y lo sigo haciendo- grupos de personas por el camino que siguió Benjamin, desde Banyuls hasta Portbou. Mi relato une en una misma voz la memoria de Benjamin, de Portbou y de Karavan y culmina una tenaz dedicación de muchos años divulgando la relación entre la villa y el filósofo.

***

I have been Portbou's main doctor for fifteen years, and I spent five years coordinating the Benjamin-Portbou International Project. I have worked on the organization of events related to this project in Paris, Berlin, Barcelona, Gerona and Portbou. I collaborated with Dani Karavan to promote the Walter Benjamin House in Portbou. For years I have guided - and continue to do so - groups of people along the path that Benjamin followed, from Banyuls to Portbou. My story unites in a single voice the memory of Benjamin, Portbou and Karavan and culminates a tenacious dedication of many years disseminating the relationship between the town and the philosopher.

 18 d'abril de 2023

Membres i persones pròximes a 

LA FUNDACIO "LA PLANA" han visitat Portbou, 

seguint l'itinerari descrit en el llibre "UNA VERITAT DIFÍCIL"  Walter Benjamin a Portbou; 

crònica d'una ferida mal curada

1. 
   
   
   
   

   
   
   
   

Vint-i-sis hores

 

La tarda vespre del vint-i-cinc de setembre de 1940, Benjamin va arribar a Portbou. La seva estada al poble   només va durar   vint-i-sis hores, suficients per reescriure  la història  d’aquesta frontera.