El blog de

 

Els dos models de pensament occidentals (Pinchas Lapide) poden reduir-se al grec i al jueu. El grec se sintetitza en “una de dues”,  la raó la tinc jo, i per tant tu estàs equivocat. El model jueu, basat en la Bíblia hebrea, planteja un “no solament, sinó també”. Mentre el primer model reprodueix l’exclusió i la separació, i per tant simbòlicament, el pecat, i amb ell, l’expulsió del paradís; en el segon, es planteja un mecanisme integrador dels oposats. Envers l’excloent: jo o tu -conjunció disjuntiva, s’hi anteposa el jo i tu -conjunció copulativa-

No hi ha un color negre que sigui del tot negre ni un blanc que sigui completament blanc. El rabí Löw de Praga, deia que a la vida, no hi ha contraris, sinó dos aspectes diferents de la veritat, o potser hauríem de dir, de la realitat.

La matemàtica és dual, binomial. Un i un fan dos, però, en la interpretació simbòlica, un i un i dos, fan tres. L’exemple és la unió per la procreació: un pare, una mare un fill. Els actes que composen la vida adopten un sentit trinitari: Pare, Fill i Esperit: Fe, Voluntat i Esperança. De la unitat dual passem a la forma tridimensional. L’un es completa en l’altre.

Analitzem tres mites de la Bíblia:

-        Caím i Abel. Són germans. Abel és pastor, Caím  conrea la terra. Un és nòmada, l’altre sedentari. Hi ha un sentit de llibertat/versus propietat, que també trobem a la Torre de babel. (assentament). Què mou a Caím a matar Abel? L’orgull revestit d’enveja. Amaga la debilitat que comporta la necessitat de ser reconegut.

Quina anàlisi podem fer de la violència:

1.- La resposta és visceral i reactiva. Lluny del pensament -acció de pesar/estimar- i de la intel·ligència -entendre/comprendre.

2.- L’acte no resolt el conflicte. Estan lluny de donar sentit a la fraternitat -germans-  aquest error en la identificació del jo (meu-propietat) impedeix contemplar l’altre -igual en la diferència-

 L’orgull és relaciona amb un sentiment de pertinença -ètnica i/o territorial- És un element bàsic en la configuració de la identitat i la identificació-.

3.- El reconeixement passa d’allò que és propi  a allò que no ho és. Jo i l’altre. Sense una fonamentació ètica i moral del propi jo no hi ha reconeixement de l’altre -encara que sigui el meu germà-.

-      La Torre de Babel, parla de l’estancament, de deixar de caminar -evolucionar- cap a Orient, deixa d’orientar-te cap a la llum. S’apropia de la terra i de la identitat de Déu. (de la veritat) Estic per sobre del bé  del mal. Esteu amb mi o contra mi.

-   

L’apòstol Tomàs. Aquesta mirada de la Torre de babel es relaciona amb els límits. Les fronteres actuen com un mecanisme valvular. Sístole/Diàstole. Dono/rebo. Entra/surt. Només puc creure allò que  veig amb els meus ulls i toco amb les meves mans. La resta és ficció.