El
voraviu de les finestres encara
conserva traces d’aquells verds, blancs i blaus, amb què repintaven unes barques que avui han desaparegut per sempre.
A
última hora de la tarda, un gat pren el
sol, estirat damunt el mur d’una
d’aquestes barraques. La seva indolència el
distancia dels escassos
banyistes que neden, indiferents
a la presència de la història. El silenci vesteix
les parets descarnades i els teulats
foradats. La rehabilitació d’aquestes cabanes esdevé un gest imprescindible per
refer-nos d’una modernitat que ha traït
la nostra memòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada