Walter Benjamin no va morir per una sobredosi de morfina. Santi Vancells ho té clar, ens ho argumenta des de l'experiència mèdica i hi reflexiona amb profunditat en aquest còctel d'història, crònica negra i novel·la psicològica. A més d'haver estat metge a Portbou durant quinze anys, l'autor va ser un dels impulsors del primer projecte de fundació catalana dedicada al filòsof. En aquella empresa va compartir esforços, entre d'altres, amb Dani Karavan, l'autor del Memorial, que té un paper molt important en aquest llibre. Un llibre que revisa la complicitat del franquisme en la persecució nazi, el trist paper d'espectadors que hi van tenir tants catalans i el relat que s'ha construït entorn de la mort de Benjamin a Portbou.
La teoria del suïcidi va deixar Benjamin sol davant la història i va permetre als seus botxins viure en la impunitat més absoluta, sense experimentar cap mena de neguit ni penediment. A Portbou, Benjamin no va claudicar ni va pidolar clemència, no va renunciar als seus principis ni es va arrossegar davant la policia.
“Una Veritat Difícil”, és el fruit d’un llarg viatge. En el seu recorregut es creuen tres històries: la de Walter Benjamin, la de Portbou i la de Dani Karavan. Les tres clouen el cercle d’una ferida mal curada.
Com va afirmar Antoni Pous, el primer traductor de W. Benjamin al català, Benjamin no serà mai un dels nostres. No hi haurà una experiència comuna que reconegui i dignifiqui la seva memòria. Les seves restes reposen a l fossa comuna del cementiri de Portbou, honorant als éssers anònims que moren cada dia a les fronteres de la injustícia.
Karavan ho va saber interpretar: el Memorial transmet molt més del que diu. Ell és el responsable de mantenir viva la flama i la llum d’aquesta història.
Al llarg dels anys he compartit i conegut aquesta història amb persones que han vingut a Portbou a conèixer Benjamin. Moltes hi han passat de manera anònima, altres han volgut compartir la seva experiència.
Recordo a Edmunt Wizisla, director de l’arxiu W. Benjamin a Berlín, el dia que va tenir a les mans el certificat original de la defunció de Benjamin. També a Lisa Fittko, quan va visitar per primera vegada Portbou, amb motiu de la inauguració del Memorial Passatges. Sens dubte que en les ocasions que la neta de Benjamin, Chantal Benjamin, ha estat a Portbou ha copsat la proximitat i la força del Monument.
Portbou és el gran museu de la història. Un museu obert, sense vitrines ni barreres, sense intèrprets, ni guardes de seguretat, sense cues ni cites prèvies. Un immens museu obert a l’aire lliure, construït amb el soroll del mar, del vent i dels trens, exposat sota la llum diàfana de la sinceritat i la humilitat. Un museu que facilita el diàleg íntim entre tu i allò que cerques: La memòria de la història explicada de tu a tu en primera persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada